Petita història ( 7 ) Roses amb espines
A l’ajuntament sembla que no tenen pressa en començar a parlar de la Rovellada. En Sampietro aplica tota la seva paciència a respectar la prudència dels germans Rosa. Es dedica a altres feines. D’aquesta època és la dignificació del cementiri del poble, tan necessària, el pavelló esportiu…. Passen els dies, passen les setmanes, passen els mesos… Caldrà donar una empenta a la qüestió. La negociació no ha començat en cap sentit. Però llavors l’alcalde Rosa es posa malalt. Greu. Una llarga malaltia que demana quimio, paciència i molta sort. Tot continua allà on era. Les pressions discretes d’en Mariano són respostes amb poc interés pels seus companys de consistori. Cal esperar l’alcalde que sembla que es refà. Esperem. Els plets dormint al calaix dels jutges.
I sí, en Josep Rosa es refà i torna a fer-se càrrec de l’ajuntament. A partir d'aquest moment podríem dir que hi ha negociació. Però sembla que l’ajuntament no veu la manera d’enfocar el problema de forma satisfactòria per les dues parts. En realitat comencem a entendre que tan l’arquitecte municipal com la secretària no volen cedir en res i l’alcalde no sap com plantejar-ho políticament. Fem una gestió a la conselleria d’Urbanisme. El conseller Quim Nadal s’ofereix per rebre’ns i ajudar-nos a trobar el desllorigador. Ens reunim a la delegació de la Generalitat a Girona, llavors a l’avinguda de Jaume I. Per l’ajuntament hi són presents l’alcalde i la secretària; per l’associació hi sóc jo sol (de fet, en Kim Bover ve per participar-hi, però l’entrevista és tan curta que no arriba a temps). Què ha passat? Doncs que, plantejat el problema, a la primera suggerència que ens fa el conseller rep una resposta seca de la secretària que evidencia la seva incomoditat i el seu desacord, com si li recriminés que es fiqués on no el demanaven. En Josep Rosa callava com un mort. En Nadal, sorprés, ens diu: ”em pensava que havíeu vingut a demanar-me ajuda. Si no ho necessiteu…”. La situació era absurda: havíem posat nosaltres un alcalde que ara no volia ni escoltar les possibles suggerències del conseller per resoldre el conflicte que era a la base de tot. Ens vam dir adéu i gràcies. Educadament, això sí. Comentant després la trobada surrealista algú va deduir que el pare dels Rosa, quan els fills es van presentar per l’ajuntament els va dir el que li havien dit a ell quan va ser alcalde: tu no et busquis problemes, fes sempre el que et digui el secretari. Bé, en aquell moment va ser la secretària. Una llàstima!!
Vist des d’ara, aquell era el moment de reactivar els plets que teníem adormits. No ho vam fer. Continuàvem creient que era possible - havia de ser possible - una darrera negociació política amb l’ajuntament. Si més no, en Mariano esperava una explicació dels seus companys de candidatura i de victòria. Explicació que no va arribar mai.
Llavors el jutjat ens comunica que, vist el temps transcorregut, considera que desistim de les nostres demandes i es proposa arxivar el cas. Lògicament, l’associació respon oposant-se a l’arxivament tot al·legant que la negociació que havia motivat aquella suspensió encara continua. És la veritat perquè en cap moment s’ha trencat el contacte. Improductiu, certament, però sostingut. Des de l’ajuntament, en canvi, s’accepta la decisió, i es diu clarament que no hi cap negociació que justifiqui prorrogar la suspensió.
S’arxiva el cas i, sense judici, podem dir que hem perdut. Encara recordo una última reunió a Barcelona amb polítics i tècnics de les dues bandes (la reunió amb la que s’havia d’haver començat) per intentar trobar un punt de coincidència. Sense cap argument nou, queda clar que no pensen acceptar res. Quan sortíem, a la porta, en Josep Rosa em va haver de dir: Consti que no he cobrat ni un duro (referint-se als guanys d'algun promotor, imagino). No em vaig saber estar de respondre: Si no has cobrat tu, algú ha cobrat per tu.
No ens vam veure mai més. Si fem un balanç d’aquella legislatura només podem anotar com a positiu que es va demanar i aconseguir que l’Agència Catalana de l’Aigua es fes càrrec de finançar al cent per cent les estacions de recollida d’aigües residuals dels cinc polígons.
Torna a l'inici del Bloc
Comentarios
Publicar un comentario