Coses de Girona

Em preguntes com ha incidit el PSC en la ciutat de Girona. La pregunta és obligada però la resposta òbvia: amb el PSC va arribar la democràcia a l’ajuntament   i la ciutat es va girar com un mitjó. De la Girona grisa i negra que havíem denunciat uns anys abans quatre periodistes de Presència varem passar a la Girona actual, nervada, dinàmica, modèlica en tantes coses, admirada i envejada, brillant. Cal entendre que el PSC va poder comptar amb un alcalde, en Quim Nadal, que deu ser un dels millors polítics que ha tingut Catalunya des de la transició   que liderava   un equip remarcable. Però no personalitzem, que no cal. El PSC va ser també determinant en la societat catalana. Va ser el PSC, prenent la torxa que abans havia dut el PSUC, el partit que va garantir la cohesió social del país. Crec poder dir que fins a Montilla.   Des de l’oposició a Jordi Pujol, en Raimon Obiols va saber   pactar i fer costat als projectes polítics que calien per anar desenvolupant les competències est

L'avi Esteve, amb l'àvia Carmeta, a l'escala de casa, amb tota la família L’avi Esteve sempre m’havia dit que ell era de Sarrià, de Can Pip. He donat per cert que can Pip era una casa de pagès, una masia. Quan vaig intentar localitzar la casa pairal dels Lladó, can Pip de Sarrià, vaig veure que ningú no en sabia res. El mas no existia o havia sigut engolit pel nucli urbá. Un   matí havíem anat a la plaça mercat de Girona amb la Montserrat. Com que no hi havia aparcament, vaig aturar-me com vaig poder a la banda del sud-est,   i em vaig quedar a dins mentre la dona comprava.   Al cap d’uns minuts un altre cotxe va estacionar-se al costat del meu. Hi anava una parella d’edat, com nosaltres. Ella va anar a la plaça i ell es va quedar a vigilar el cotxe. I vam saludar-nos. La conversa es va fer fluïda, encara que superficial. Però vaig saber que aquell home de era de Sarrià. Potser per fer-me el simpàtic , o per allargar la xerrada, li vaig explicar l’origen sarrianenc