Temes diversos

  Fa una colla de dies reivindicava des de les pàgines del Punt Diari - i des del meu bloc - la necessitat que es restaurés la decoració externa de La botigueta de la Cort Real. De memòria intentava recordar els colors dels plafons que decoraven la part alta de les dues portes del xanfrà.  La memòria, la meva memòria visual és extremadament limitada. En sóc conscient. Només imaginava colors pastel, blaus, roses, grocs...tan  habituals a la paleta de l'artista Lluís Güell. I m'equivocava, com passa sovint. He capturat a Facebook una fotografia en blanc i negre de l'aspecte real de l'establiment. He de dir d'entrada que els plafons negres actuals eren, més que les pintures del meu record, escultures o relleus, probablement en guix que, és clar, devien estar pintades amb els colors de la meva imaginària memòria. No jo puc saber ara mateix perquè la fotografia miraculosament trobada com una aparició és, ja ho he dit, en blanc i negre.  Es podria recuperar la realitat ...

Em preguntes com ha incidit el PSC en la ciutat de Girona. La pregunta és obligada però la resposta òbvia: amb el PSC va arribar la democràcia a l’ajuntament   i la ciutat es va girar com un mitjó. De la Girona grisa i negra que havíem denunciat uns anys abans quatre periodistes de Presència varem passar a la Girona actual, nervada, dinàmica, modèlica en tantes coses, admirada i envejada, brillant. Cal entendre que el PSC va poder comptar amb un alcalde, en Quim Nadal, que deu ser un dels millors polítics que ha tingut Catalunya des de la transició   que liderava   un equip remarcable. Però no personalitzem, que no cal. El PSC va ser també determinant en la societat catalana. Va ser el PSC, prenent la torxa que abans havia dut el PSUC, el partit que va garantir la cohesió social del país. Crec poder dir que fins a Montilla.   Des de l’oposició a Jordi Pujol, en Raimon Obiols va saber   pactar i fer costat als projectes polítics que calien per anar desenvolup...