Som a temps de recuperar-la?
Fa una colla de dies reivindicava des de les pàgines
del Punt Diari - i des del meu bloc - la necessitat que es restaurés la
decoració externa de La botigueta de la Cort Real. De memòria intentava
recordar els colors dels plafons que decoraven la part alta de les dues portes
del xanfrà.
La memòria, la meva memòria visual és extremadament limitada. En sóc conscient.
Només imaginava colors pastel, blaus, roses, grocs...tan habituals a la
paleta de l'artista Lluís Güell. I m'equivocava, com passa sovint. He capturat
a Facebook una fotografia en blanc i negre de l'aspecte real de l'establiment.
He de dir d'entrada que els plafons negres actuals eren, més que les pintures
del meu record, escultures o relleus, probablement en guix que, és clar, devien
estar pintades amb els colors de la meva imaginària memòria. No jo puc saber
ara mateix perquè la fotografia miraculosament trobada com una aparició és, ja
ho he dit, en blanc i negre.
Es podria recuperar la realitat modernista, gaudiniana, eclèctica, d'aquells
plafons? Hi ha algun artista capaç de reencarnar l'esperit rebel, subversiu,
innovador, que trenca amb les fronteres entre el sagrat i el profà, i crea
experiències estètiques immersives que són alhora exuberants i coherents? Es
podria buscar. Però, naturalment, necessitaríem fotografies més detallades, amb
els colors originals. He de pensar que algú les té. Faig doncs la crida: qui
tingui testimonis gràfics de la cantonada entre la Cort Real i les Voltes d'En
Rosés, de la Botigeta de la Cort Reial, tal com la va deixar en Lluis Güell,
que les faci públiques.
Si tenim les imatges podem començar a pensar en l'artista. I després en el
finançament....
Al cap i a la fi, amb les dades trobades i clares, no és
difícil pensar en la col·laboració del llogater, del propietari, de l’ajuntament
i fins tot en una aportacio popular en forma de mini-mecenatge.
Per si arriba el cas, jo m’hi apunto des d’ara mateix.
Però, naturalment, la primera cosa que cal és trovar les
imatges. Si ja les tenim en blac i negre, és un bon indici. Au, a mirar calaixos.
Comentarios
Publicar un comentario