La pedra d'en Josep Tarrés
Sembla que la idea va ser de l'arquitecte Bosch, el pare dels arquitectes Bosch gironins. S'acabava de derruir el barri tardo-medieval - rònec i miserable - que existia al mig del que ara és l'Avinguda Pompeu Fabra, que uneix la Gran Via amb la Plaça de Catalunya. L'associació de col·legis professionals gironins, comandats pel d'arquitectes, va proposar la construcció d'un edifici corporatiu que havia d'unir les dues bandes del nou vial, dibuixant dues places, comunicades per tres arcs, un pel tràfic i els altres dos peatonals. Era l'any 1967. Hi ha aquest testimoni gràfic ben poc sòlid de l'acte de col·locació de la primera pedra de l'edifici. Un canonge enviat pel bisbe beneïa el moment. Presidia l'alcalde Bonet. Llavors va aparèixer en Tarrés, en Josep Tarrés, el poeta. Segons ell recorda - sempre són bonics els records d'en Josep - en passar per la plaça de Catalunya havia tallar unes branques florides de baladre. Duia el ram