Agraiments mirant el futur( i 8)


A les eleccions següents la Rovellada va donar suport al candidat Lluís Bosch, que es presentava pel PSC. Va guanyar de carrer: 5 regidors i majoria absoluta en vots. L’associació havia parlat amb ell de la situació de la Rovellada durant la campanya. Ens va garantir que l'urbanització seria dirigida per un equip extern i que es tindrien en compte les particularitats de cada sector i els criteris dels veïns. Així es va fer. A més, el polígon 5é es va poder executar amb el vist-i-plau dels veïns, gràcies a una subvenció destinada a barris existents amb dèficits urbanístics atorgada per la conselleria presidida per en Quim Nadal, a petició de l’alcalde Lluis Bosch, per un import de 300.000 €. 

Des de llavors la relació de la Rovellada amb l’ajuntament ha sigut plàcida, fàcil, pràctica i harmoniosa. Que duri.

Pau a la Rovellada. Potser ja no serà mai més aquell oasi isolat, aquella illa deserta que van descobrir els pioners. Cert que no tindrem fàcil recollir unes dotzenes de garotes entre les pedres de la platja, que l’alguer ha reculat significativament, que ja no podem pescar alegrement gambes al Rec del Gallego, que l’aigua de la font ja no és potable… No passa res. Tot canvia. . Però la Rovellada encara és un racó de tranquil·litat,  harmonia, relax i germanor. El mar hi és, arrecerat de tramuntana; el roquissar ferruginós s’aboca sobre els esculls; ja no cal anar a Cervera a buscar butà pel fogonet de la cuina; tenim electricitat en lloc de llums de  carburo. Hi ha clavegueram a totes les cases.I al fons, alçant els ulls, encara veiem el cap de Creus, que ens pica l’ullet des del seu far.  

                                                           ****


Abans d’acabar crec necessari donar les gràcies a tots els veïns que m’han aportat els seus records per poder enllestir aquest petit resum de la història de la Rovellada. I citar especialment la Montserrat Jaile, que té un llibret inèdit que recull la memòria d’alguns dels estadants més antics amb les seves experiències i emocions. També és oportú agrair la tasca dels propietaris que han portat endavant l’associació: els membres de les juntes.  I, perquè no, recordar els presidents:  en Pere Planas, en Josep Lluís Desoi, en Ricard Fité,  en Marià Sampietro, jo mateix, en Miquel Desoi i l’Anna Pibernat. Entre tots ho hem anat fent tot.

En podem estar ben contents. Torno a dir-ho: que duri.

 

Colera, juliol de 2025

 

Torna a l'inici del Bloc        



Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

Petita història la Cala Rovellada (1) La cala verge

Imagen
                           Costa imaginar-se la Cala Rovellada d’abans del segle vint. Una cala arrecerada de la tramuntana entre Portbou i Colera. Una vall de vinyes abandonades després de la fil·loxera, amb les traces evidents de les antigues feixes enfilant-se rostos amunt. Un mas, o potser només una borda o un corral, en un petit pla, on algun cabrer aplega el bestiar. Matolls, argelagues, figues de moro, fonoll, algunes alzines sureres, uns pocs pins salvats del darrer incendi. Al fons, lluny, la silueta ben dibuixada del cap de Creus, amb el far que marca el nostre Finisterre. El mar descaradament ajaçat davant nostre, canviant, amb tantes cares com dies, fidel als vents. I la pedra ennegrida de la muntanya dels canons al cap Lladró, amb l’illa encuriosida al seu davant. I més ençà, als nostres peus, la platja pedrosa, verge, acollidora. A banda i banda esculls i roquissars, avançant-se a les parets ro...
Leer más

El somni daurat de les mines (3)

Imagen
    Provant de mirar enrere, cap als segles de silenci i soledat, podem trobar alguns intents d’activitat minera. A tot el municipi de Colera, des de la muntanya dels Canons fins al límit de Portbou. A prop de la Rovellada (l’aigua ferruginosa de la font que dóna nom al paratge, despertava expecta-tives) és prou visible encara la boca ben oberta a la part del cingle que s’aboca sobre el mar a la zona de Beta Blanca. Som a finals del segle XIX. Hi ha una  mena de febre mineral a les contraforts del Pirineu. Es demanen molts permisos d’explotacions mineres. Amb un paper oficial i pocs diners es constituïen societats anònimes que provaven de col·locar accions als mercats financers de Barcelona. Per estimular les inversions es pagaven anuncis als diaris. N’hi ha un d’extraordinari perquè ocupava tota la portada d’ El Barcelones i perquè és una autèntica fake news de l’època. Es publica el 15 de novembre de 1851. Títol, Minas de oro e...
Leer más

Petita història de la Cala Rovellada (2) L’Antoni Varés

Imagen
                 L’Antoni Varés, nascut a Llagostera el 1909, va ser una figura destacada en diversos àmbits, sobretot en l'art gràfic, la pintura, la fotografia i el cinema amateur.  Fou un pioner en aquests camps a la Girona de postguerra. Però eren anys molt difícils per a tothom, sobretot per aquells que pretenien viure de l’art. En Varés es veia ofegat i limitat. Probablement per tot això va veure una sortida lògica en la finca desaprofitada de la seva esposa.  Inspirat ben segur pel model d'èxit de Josep Ensesa, que va transformar un erm entre Sant Feliu de Guíxols i Platja d’Aro en una urbanització de luxe, Varés va concebre la possibilitat de replicar aquest èxit a la Rovellada. Ara bé, un dels principals desafiaments que va haver d'afrontar va ser la incomunicació de la cala, a la que només s’hi arribava seguint la via del tren en direcció a Portbou, cosa que dificultava definitivament l'accés ...
Leer más