Petita història ( 6) Mobilització general

A partir d’aquell moment es va girar molta feina. Per una banda s’amplià la base de l’associació; les quotes dels socis havien de pagar els costos judicials. Per l’altra calia que la majoria dels veïns s’empadronessin a Colera per poder- hi votar a les eleccions que s’acostaven.   Finalment, però molt important, s'havia de trobar un colerenc o un grup de colerencs ben arrelats, interessats pels problemes del poble, que encapçalessin una candidatura alternativa a l’alcalde “de tota la vida”.  Res no va ser fàcil. Tinc anotat que es va fer una manifestació dels veïns de la Rovellada que va arribar fins al poble i la carretera el setembre del 96. El mateix any es construí i instal·là un gran cartell EMPADRONA‘T, a la falda de la muntanya. 

Per tot això, a les eleccions del 1999 teníem una candidatura amb en Josep Surribas al davant. Es presentaren sota el paraigua del PSC i la benedicció personal de Pasqual Maragall  Hi havia possibilitats de guanyar si als vots de la Rovellada s’hi sumaven els dels veïns del poble descontents amb l’autoritarisme de l’alcalde Carrés. Va anar de ben poc: un grapat mínim de vots va permetre a Carré mantenir-se a l’alcaldia. Carrés (CiU)  244  vots;  Surribas (PSC) 224. Va venir d’onze vots.

Tornar a començar.

Més esforç per empadronar gent, constitució d’una nova candidatura, ara al voltant dels germans Josep i Abdon Rosa. Quan arribem a les eleccions de de 2003 el panorama polític ha canviat.  El poble de Colera ha entès que és possible i fàcil canviar aquell alcalde que semblava inamovible. Es presenta també una tercera candidatura, d’ERC. El cens ha augmentat en més de cent persones i voten 582 electors. L’equip promogut per l’associació obté 316 vots (54,86 %), contra els 201 de l’alcalde Carrés (CDC) i els 59 d’ERC. Quatre regidors, un dels quals, en Josep Rosa serà l’alcalde. En Mariano Sampietro, president de l’Associació, entra a l'ajuntament. Ara sembla clar que la negociació es podrà fer a dins de l’ajuntament, amb l’ajuda dels tècnics municipals que fins ara han estat al costat de les posicions intransigents de l’alcalde Carrés. Al cap i a la fi només demanem el que és just. L’associació fa dos moviments: per una banda, en Mariano, per evitar suspicàcies, deixa la presidència i me’n faig càrrec jo (ho havia de deixar escrit, de cara a la història) i, per l’altra, es demana als tribunals que suspenguin temporalment els plets, per permetre una negociació tranquil·la. Tot encarrilat. 

Continuar: Clica

 Torna a l'inici del Bloc               

      Torna al primer capítol    

Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

Petita història la Cala Rovellada (1) La cala verge

Imagen
                           Costa imaginar-se la Cala Rovellada d’abans del segle vint. Una cala arrecerada de la tramuntana entre Portbou i Colera. Una vall de vinyes abandonades després de la fil·loxera, amb les traces evidents de les antigues feixes enfilant-se rostos amunt. Un mas, o potser només una borda o un corral, en un petit pla, on algun cabrer aplega el bestiar. Matolls, argelagues, figues de moro, fonoll, algunes alzines sureres, uns pocs pins salvats del darrer incendi. Al fons, lluny, la silueta ben dibuixada del cap de Creus, amb el far que marca el nostre Finisterre. El mar descaradament ajaçat davant nostre, canviant, amb tantes cares com dies, fidel als vents. I la pedra ennegrida de la muntanya dels canons al cap Lladró, amb l’illa encuriosida al seu davant. I més ençà, als nostres peus, la platja pedrosa, verge, acollidora. A banda i banda esculls i roquissars, avançant-se a les parets ro...
Leer más

Petita història de la Cala Rovellada (2) L’Antoni Varés

Imagen
                 L’Antoni Varés, nascut a Llagostera el 1909, va ser una figura destacada en diversos àmbits, sobretot en l'art gràfic, la pintura, la fotografia i el cinema amateur.  Fou un pioner en aquests camps a la Girona de postguerra. Però eren anys molt difícils per a tothom, sobretot per aquells que pretenien viure de l’art. En Varés es veia ofegat i limitat. Probablement per tot això va veure una sortida lògica en la finca desaprofitada de la seva esposa.  Inspirat ben segur pel model d'èxit de Josep Ensesa, que va transformar un erm entre Sant Feliu de Guíxols i Platja d’Aro en una urbanització de luxe, Varés va concebre la possibilitat de replicar aquest èxit a la Rovellada. Ara bé, un dels principals desafiaments que va haver d'afrontar va ser la incomunicació de la cala, a la que només s’hi arribava seguint la via del tren en direcció a Portbou, cosa que dificultava definitivament l'accés ...
Leer más

El somni daurat de les mines (3)

Imagen
    Provant de mirar enrere, cap als segles de silenci i soledat, podem trobar alguns intents d’activitat minera. A tot el municipi de Colera, des de la muntanya dels Canons fins al límit de Portbou. A prop de la Rovellada (l’aigua ferruginosa de la font que dóna nom al paratge, despertava expecta-tives) és prou visible encara la boca ben oberta a la part del cingle que s’aboca sobre el mar a la zona de Beta Blanca. Som a finals del segle XIX. Hi ha una  mena de febre mineral a les contraforts del Pirineu. Es demanen molts permisos d’explotacions mineres. Amb un paper oficial i pocs diners es constituïen societats anònimes que provaven de col·locar accions als mercats financers de Barcelona. Per estimular les inversions es pagaven anuncis als diaris. N’hi ha un d’extraordinari perquè ocupava tota la portada d’ El Barcelones i perquè és una autèntica fake news de l’època. Es publica el 15 de novembre de 1851. Títol, Minas de oro e...
Leer más