Presentació a del llibre El Meu

 Torna a l'inici

Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

Petita història la Cala Rovellada (1) La cala verge

Imagen
                           Costa imaginar-se la Cala Rovellada d’abans del segle vint. Una cala arrecerada de la tramuntana entre Portbou i Colera. Una vall de vinyes abandonades després de la fil·loxera, amb les traces evidents de les antigues feixes enfilant-se rostos amunt. Un mas, o potser només una borda o un corral, en un petit pla, on algun cabrer aplega el bestiar. Matolls, argelagues, figues de moro, fonoll, algunes alzines sureres, uns pocs pins salvats del darrer incendi. Al fons, lluny, la silueta ben dibuixada del cap de Creus, amb el far que marca el nostre Finisterre. El mar descaradament ajaçat davant nostre, canviant, amb tantes cares com dies, fidel als vents. I la pedra ennegrida de la muntanya dels canons al cap Lladró, amb l’illa encuriosida al seu davant. I més ençà, als nostres peus, la platja pedrosa, verge, acollidora. A banda i banda esculls i roquissars, avançant-se a les parets ro...
Leer más

El somni daurat de les mines (3)

Imagen
    Provant de mirar enrere, cap als segles de silenci i soledat, podem trobar alguns intents d’activitat minera. A tot el municipi de Colera, des de la muntanya dels Canons fins al límit de Portbou. A prop de la Rovellada (l’aigua ferruginosa de la font que dóna nom al paratge, despertava expecta-tives) és prou visible encara la boca ben oberta a la part del cingle que s’aboca sobre el mar a la zona de Beta Blanca. Som a finals del segle XIX. Hi ha una  mena de febre mineral a les contraforts del Pirineu. Es demanen molts permisos d’explotacions mineres. Amb un paper oficial i pocs diners es constituïen societats anònimes que provaven de col·locar accions als mercats financers de Barcelona. Per estimular les inversions es pagaven anuncis als diaris. N’hi ha un d’extraordinari perquè ocupava tota la portada d’ El Barcelones i perquè és una autèntica fake news de l’època. Es publica el 15 de novembre de 1851. Títol, Minas de oro e...
Leer más

Petita Història ( 4 ) Nàufracs en una "illa deserta"

Imagen
Deixem velles històries. La Rove llada s’ha anat urbanitzant. Encara no hi ha la  carretera tran sitable arran de via. Unes dotze nes de famílies passen l’estiu o part de l’estiu al recés de tramuntana, abrigats pel rocam i les pinedes. Es surt a pescar, s’apleguen fàcils sarrons de musclos,  eriçons a dotzenes; les cassoles fumegen i escampen la flaire de l’arròs arran de les cases estrenades de poc. Molts ja es coneixen de Girona o de Figueres, però es fan nous amics, es comparteixen nedades i sortides en barca. Les mainades d’uns i altres es confonen com en una gran família. Tots són, així en grup, com nàufrags oblidats en una illa remota i perduda als confins de l’oceà.  Uns tenen una piragua, uns altres es fabriquen un patí. Són mitjans de transport al principì. Però serveixen  també per anar a pescar,  a fer musclos, a calar palangres i gambines…. A finals dels seixanta la colònia ha crescut. S’hi han fet cases les famílies Desoi, Menac, Jaile, Ribas, Paco...
Leer más