Presentació a del llibre El Meu

 Torna a l'inici

Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

Avellanes nadalenques per al Pius

Imagen
Encara el veig, en posició i vista atenta, assegut davant el seu ordinador en aquell despatx del Diari d’Andorra contigu al de la Pilar Torres. Parlo de fa 33 anys, que aviat és dit. I parlo d’aquestes dates de desembre, quan hi anava a recollir el pernil pactat com a paga per l’especial de Nadal que vam confeccionar, el Pius Pujades i jo mateix, amb un contingut d’entrevistes a gent gran d’Andorra que ens va explicar com eren els Nadals de la seva infantesa. Va ser una experiència molt bonica, perquè vam anar a veure a totes les parròquies qui ens en podia fer més bon relat, qui ens podia explicar de primera mà, tot girant la vista enrere, els Nadals, els Caps d’Any, els Reis d’unes èpoques, de ja fa cent anys (els qui vam entrevistar rondaven ja entre els vuitanta i noranta anys), del tot allunyades, degut al pas del temps i a la manera de viure d’avui en dia. Una llunyania temporal i cultural certament extraviada avui en dia, i encara més esmorteïda en el record degut al barrim-barr...
Leer más

Petita Història ( 4 ) Nàufracs en una "illa deserta"

Imagen
Deixem velles històries. La Rove llada s’ha anat urbanitzant. Encara no hi ha la  carretera tran sitable arran de via. Unes dotze nes de famílies passen l’estiu o part de l’estiu al recés de tramuntana, abrigats pel rocam i les pinedes. Es surt a pescar, s’apleguen fàcils sarrons de musclos,  eriçons a dotzenes; les cassoles fumegen i escampen la flaire de l’arròs arran de les cases estrenades de poc. Molts ja es coneixen de Girona o de Figueres, però es fan nous amics, es comparteixen nedades i sortides en barca. Les mainades d’uns i altres es confonen com en una gran família. Tots són, així en grup, com nàufrags oblidats en una illa remota i perduda als confins de l’oceà.  Uns tenen una piragua, uns altres es fabriquen un patí. Són mitjans de transport al principì. Però serveixen  també per anar a pescar,  a fer musclos, a calar palangres i gambines…. A finals dels seixanta la colònia ha crescut. S’hi han fet cases les famílies Desoi, Menac, Jaile, Ribas, Paco...
Leer más

Petita història ( 6) Mobilització general

Imagen
A partir d’aquell moment es va girar molta feina. Per una banda s’amplià la base de l’associació; les quotes dels socis havien de pagar els costos judicials. Per l’altra calia que la majoria dels veïns s’empadronessin a Colera per poder- hi votar a les eleccions que s’acostaven.   Finalment, però molt important, s'havia de trobar un colerenc o un grup de colerencs ben arrelats, interessats pels problemes del poble, que encapçalessin una candidatura alternativa a l’alcalde “de tota la vida”.  Res no va ser fàcil. Tinc anotat que es va fer una manifestació dels veïns de la Rovellada que va arribar fins al poble i la carretera el setembre del 96. El mateix any es construí i instal·là un gran cartell EMPADRONA‘T, a la falda de la muntanya.  Per tot això, a les eleccions del 1999 teníem una candidatura amb en Josep Surribas al davant. Es presentaren sota el paraigua del PSC i la benedicció personal de Pasqual Maragall  Hi havia possibilitats de guanyar si als vots de la R...
Leer más