Pius Pujades publica un recorregut per la vida i obra de l’humorista Jordi Soler
«Hèlios. Contra la dictadura amb humor», que es presenta demà dijous a Girona, inclou centenars de dibuixos
 

El periodista Pius Pujades publica amb l’editorial Atrium Artis el llibre Hèlios. Contra la dictadura amb humor, un recorregut per l’obra i la vida de l’humorista, fotògraf, dibuixant i periodista Jordi Soler, conegut com a Hèlios i autor de Sísif, la tira còmica d’El Punt Avui. A les seves 428 pàgines, s’hi recullen centenars de dibuixos-acudits, molts dels quals van ser realitzats a la barra del bar L’Arc, on es desenvolupava bona part de la vida nocturna, però també cultural, de la ciutat en la dura postguerra. Aquells dibuixos són un reflex de l’ambient que es respirava durant els anys seixanta i setanta del segle passat.
Aquest llibre vol ser una aproximació a la seva biografia complexa, confusa, sovint difusa, escrita per un amic, en Pius Pujades, que confessa desconèixer algunes llargues etapes de la vida del company. Aporta el que l’Hèlios li ha deixat saber, que ja és mol, i ofereix al lector centenars de dibuixos, escrits, cartes, històries, que denuncien sense embuts, sense vergonya, obscenament, la dura repressió política, religiosa i social del franquisme.

El llibre compta amb una introducció de l’escriptor i cineasta afincat a París, Fernando Arrabal i està prologat per el periodista Jordi Grau. 
La presentació, organitzada per la Fundació Atrium Artis i l’Arc, es farà al mateix bar L’Arc de Girona aquest dijous les 7 del vespre. Hi intervindran l'autor, Pius Pujades; Jordi Grau, autor del pròleg; Daniel Bonaventura, de l’Arc i Antoni Bou, de la Fundació Atrium Artis.
 

Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

Som a temps de recuperar-la?

Imagen
  Fa una colla de dies reivindicava des de les pàgines del Punt Diari - i des del meu bloc - la necessitat que es restaurés la decoració externa de La botigueta de la Cort Real. De memòria intentava recordar els colors dels plafons que decoraven la part alta de les dues portes del xanfrà.  La memòria, la meva memòria visual és extremadament limitada. En sóc conscient. Només imaginava colors pastel, blaus, roses, grocs...tan  habituals a la paleta de l'artista Lluís Güell. I m'equivocava, com passa sovint. He capturat a Facebook una fotografia en blanc i negre de l'aspecte real de l'establiment. He de dir d'entrada que els plafons negres actuals eren, més que les pintures del meu record, escultures o relleus, probablement en guix que, és clar, devien estar pintades amb els colors de la meva imaginària memòria. No jo puc saber ara mateix perquè la fotografia miraculosament trobada com una aparició és, ja ho he dit, en blanc i negre.  Es podria recuperar la realitat ...
Leer más

Els Lladó de can Pip, o a l’inrevés

Imagen
L'avi Esteve, amb l'àvia Carmeta, a l'escala de casa, amb tota la família L’avi Esteve sempre m’havia dit que ell era de Sarrià, de Can Pip. He donat per cert que can Pip era una casa de pagès, una masia. Quan vaig intentar localitzar la casa pairal dels Lladó, can Pip de Sarrià, vaig veure que ningú no en sabia res. El mas no existia o havia sigut engolit pel nucli urbá. Un   matí havíem anat a la plaça mercat de Girona amb la Montserrat. Com que no hi havia aparcament, vaig aturar-me com vaig poder a la banda del sud-est,   i em vaig quedar a dins mentre la dona comprava.   Al cap d’uns minuts un altre cotxe va estacionar-se al costat del meu. Hi anava una parella d’edat, com nosaltres. Ella va anar a la plaça i ell es va quedar a vigilar el cotxe. I vam saludar-nos. La conversa es va fer fluïda, encara que superficial. Però vaig saber que aquell home de era de Sarrià. Potser per fer-me el simpàtic , o per allargar la xerrada, li vaig explicar l’origen sarrianen...
Leer más