Article sobre el programa Dreceres de la nostra llengua de Ràdio Girona (1973-1975)


Torna al bloc de Pius Pujades

Ubicación: Girona, Espanya

Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

Som a temps de recuperar-la?

Imagen
  Fa una colla de dies reivindicava des de les pàgines del Punt Diari - i des del meu bloc - la necessitat que es restaurés la decoració externa de La botigueta de la Cort Real. De memòria intentava recordar els colors dels plafons que decoraven la part alta de les dues portes del xanfrà.  La memòria, la meva memòria visual és extremadament limitada. En sóc conscient. Només imaginava colors pastel, blaus, roses, grocs...tan  habituals a la paleta de l'artista Lluís Güell. I m'equivocava, com passa sovint. He capturat a Facebook una fotografia en blanc i negre de l'aspecte real de l'establiment. He de dir d'entrada que els plafons negres actuals eren, més que les pintures del meu record, escultures o relleus, probablement en guix que, és clar, devien estar pintades amb els colors de la meva imaginària memòria. No jo puc saber ara mateix perquè la fotografia miraculosament trobada com una aparició és, ja ho he dit, en blanc i negre.  Es podria recuperar la realitat ...
Leer más

Els Lladó de can Pip, o a l’inrevés

Imagen
L'avi Esteve, amb l'àvia Carmeta, a l'escala de casa, amb tota la família L’avi Esteve sempre m’havia dit que ell era de Sarrià, de Can Pip. He donat per cert que can Pip era una casa de pagès, una masia. Quan vaig intentar localitzar la casa pairal dels Lladó, can Pip de Sarrià, vaig veure que ningú no en sabia res. El mas no existia o havia sigut engolit pel nucli urbá. Un   matí havíem anat a la plaça mercat de Girona amb la Montserrat. Com que no hi havia aparcament, vaig aturar-me com vaig poder a la banda del sud-est,   i em vaig quedar a dins mentre la dona comprava.   Al cap d’uns minuts un altre cotxe va estacionar-se al costat del meu. Hi anava una parella d’edat, com nosaltres. Ella va anar a la plaça i ell es va quedar a vigilar el cotxe. I vam saludar-nos. La conversa es va fer fluïda, encara que superficial. Però vaig saber que aquell home de era de Sarrià. Potser per fer-me el simpàtic , o per allargar la xerrada, li vaig explicar l’origen sarrianen...
Leer más