Entrevista TV Girona presentació llibre de contes "La naturalesa humana


Per Pius Pujades
Fotomontatge del moment de l'entrevista




Torna a l'inici
El dimecres 2 de gener del 2019, la periodista Júlia Torremadé  m'entrevistava al plató de la Televisió de Girona amb motiu de la presentació del meu llibre de contes nadalencs La naturalesa humana, que ha editat Rupes Nigra abans de les festes. 

La presentació la férem a la Casa de Cultura el dimecres dia 19 de desembre anterior, amb assistència d'en Narcís Comadira, que ha fet els dibuixos del llibre, d'en Toni Puigverd, periodista autor del pròleg i dels representants de l'editorial.

PER VEURE L'ENTREVISTA CLICA AQUÍ

Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

Els Lladó de can Pip, o a l’inrevés

Imagen
L'avi Esteve, amb l'àvia Carmeta, a l'escala de casa, amb tota la família L’avi Esteve sempre m’havia dit que ell era de Sarrià, de Can Pip. He donat per cert que can Pip era una casa de pagès, una masia. Quan vaig intentar localitzar la casa pairal dels Lladó, can Pip de Sarrià, vaig veure que ningú no en sabia res. El mas no existia o havia sigut engolit pel nucli urbá. Un   matí havíem anat a la plaça mercat de Girona amb la Montserrat. Com que no hi havia aparcament, vaig aturar-me com vaig poder a la banda del sud-est,   i em vaig quedar a dins mentre la dona comprava.   Al cap d’uns minuts un altre cotxe va estacionar-se al costat del meu. Hi anava una parella d’edat, com nosaltres. Ella va anar a la plaça i ell es va quedar a vigilar el cotxe. I vam saludar-nos. La conversa es va fer fluïda, encara que superficial. Però vaig saber que aquell home de era de Sarrià. Potser per fer-me el simpàtic , o per allargar la xerrada, li vaig explicar l’origen sarrianenc
Leer más

La meva república

Imagen
Fa una colla d'anys, potser el 63 o 64, tenia un estudi a la plaça de les Castanyes. Mireu bé la foto. El balcó de la pancarta correspon exactament al meu espai. La casa pertanyia a la família Servitja, que hi havia tingut un magatzem de productes destinats a sastres i modistes, crec. Sé qui hi havia treballat el meu pare - va començar el dia que feia els 14 anys. El pis era molt ampli i el tenia llogat en els meus temps en Ramonet Carbó, ceramista, el qual ens en va fer parts a mi i en Carles Vivó. L'estudi d'en Vivó donava a l'altra carrer, el de les Ferreteries Velles. En Carbó pagava 200 pessetes de lloguer per tot el pis i ens cobrava 200 pessetes a cada un de nosaltres dos per la part que ens cedia. Algun dia explicaré més coses d'en Ramonet Carbó i del taller. Em quedo avui recordant que ens van treure del pis perquè en Carbó no pagava el lloguer i s'embutxacava les 400 pessetes cada mes.  A la planta baixa, on ara hi ha el restaurant
Leer más