Coses de Girona

Ara és l’hora, espanyols. Esmoleu ben bé les eines. Cada contesa electoral ho deixa més clar: el predomini independentista català s’ha acabat. No podeu esperar que es revifi. Cal ser llestos com els anglesos, que van convocar el referèndum escocès quan sabien que el tenien guanyat. Doncs, això. Si a Catalunya els vots reals i les enquestes marquen una clara tendència al desànim, a la desmobilització, al conformisme, és el moment. Quatre calerons més als pressupostos de la comunitat autònoma – ep!, només cal que els prometeu, que prometre no fa pobre – sempre ajuden una mica. Potser una inesperada bona cara del rei, que bé s’ha de guanyar el sou, i , apa, tots a votar. Encara se m’acut que la pregunta cal que sigui clara, però enganyosa. A darrera hora la gent surt de casa cap als col·legi electorals una mica eufòrica. Avui pot opinar i l’escolten. Avui el seu vot val el mateix que el del director de l’empresa on treballa, igual que el de l’amo del Madrid, Santiago Bernabéu, tant com ...

  Pius Pujades publica un recorregut per la vida i obra de l’humorista Jordi Soler «Hèlios. Contra la dictadura amb humor», que es presenta demà dijous a Girona, inclou centenars de dibuixos   El periodista Pius Pujades  publica amb l’editorial Atrium Artis el llibre  Hèlios. Contra la dictadura amb humor , un recorregut per l’obra i la vida de  l’humorista, fotògraf, dibuixant i periodista Jordi Soler, conegut com a Hèlios i autor de Sísif,  la tira còmica d’ El Punt Avui . A les seves 428 pàgines, s’hi recullen  centenars de dibuixos-acudits, molts dels quals van ser realitzats a la barra del bar L’Arc,  on es desenvolupava bona part de la vida nocturna, però també cultural, de la ciutat en la dura postguerra. Aquells dibuixos són u n reflex de l’ambient que es respirava durant els anys seixanta i setanta del segle passat. Aquest llibre vol ser  una aproximació a la seva biografia complexa, confusa, sovint difusa, escrita per un amic, ...

  Fa una colla de dies reivindicava des de les pàgines del Punt Diari - i des del meu bloc - la necessitat que es restaurés la decoració externa de La botigueta de la Cort Real. De memòria intentava recordar els colors dels plafons que decoraven la part alta de les dues portes del xanfrà.  La memòria, la meva memòria visual és extremadament limitada. En sóc conscient. Només imaginava colors pastel, blaus, roses, grocs...tan  habituals a la paleta de l'artista Lluís Güell. I m'equivocava, com passa sovint. He capturat a Facebook una fotografia en blanc i negre de l'aspecte real de l'establiment. He de dir d'entrada que els plafons negres actuals eren, més que les pintures del meu record, escultures o relleus, probablement en guix que, és clar, devien estar pintades amb els colors de la meva imaginària memòria. No jo puc saber ara mateix perquè la fotografia miraculosament trobada com una aparició és, ja ho he dit, en blanc i negre.  Es podria recuperar la realitat ...