La vida eterna
Probablement ni els animals, ni les plantes, ni els virus, ni els microbis, ni cap altra forma de vida possible existent a l’Univers té consciència del seu inevitable camí cap a la mort. Només l’home, superats els primers estadis d’animalitat, fou capaç d’entendre que la seva desaparició física era inevitable. Aquest va ser un gran i greu descobriment, simbolitzat a l’Antic Testament per l’expulsió d’un paradís en el qual l’home vivia, com la resta de sers vius, lliure de l’angoixa d’una mort segura. A partir d’aquell moment, sobre aquesta angoixa, sobre aquest temor, sobre aquest càstig injust i terrible, l’home ha anat construint faules, històries, filosofies, religions, mites, que amorosissin una mica la desesperació davant el fatal desenllaç. Reencarnacions, resurreccions, transmigracions, vides d’ultratomba. Ja ho sabeu. Tot un catàleg. Canviem de nivell. Per començar, recordem la paradoxa d'Aquil·les i la tortuga, una antiga qüestió plantejada per Zenó d'Elea, un fi...