Coses de Girona

Fa una colla d'anys, potser el 63 o 64, tenia un estudi a la plaça de les Castanyes. Mireu bé la foto. El balcó de la pancarta correspon exactament al meu espai. La casa pertanyia a la família Servitja, que hi havia tingut un magatzem de productes destinats a sastres i modistes, crec. Sé qui hi havia treballat el meu pare - va començar el dia que feia els 14 anys. El pis era molt ampli i el tenia llogat en els meus temps en Ramonet Carbó, ceramista, el qual ens en va fer parts a mi i en Carles Vivó. L'estudi d'en Vivó donava a l'altra carrer, el de les Ferreteries Velles. En Carbó pagava 200 pessetes de lloguer per tot el pis i ens cobrava 200 pessetes a cada un de nosaltres dos per la part que ens cedia. Algun dia explicaré més coses d'en Ramonet Carbó i del taller. Em quedo avui recordant que ens van treure del pis perquè en Carbó no pagava el lloguer i s'embutxacava les 400 pessetes cada mes.  A la planta baixa, on ara hi ha el restaurant...

Cansa veure que no hi ha manera de tenir una paret neta. I mira que els serveis de neteja especialitzats dediquen hores i diners a esborrar pintades! Cert que algun dels pintaries tenen la seva gràcia i potser algun mèrit artístic. Però la majoria no passen de nens petits que juguen a empastifar parets, portes i persianes. Per això em fa certa gràcia escrits com aquest, que demanen al vianant un moment de meditació. En tinc d'altres, que potser aniré penjant. De moment aquest, pescat a prop d'on hi havia hagut el pont d'en Vidal. (apa, a rumiar on era el pont d'en Vidal) Torna a l'inici

Un home enamorat és perillós. Ja ho hauríeu de saber. L’amor té aquestes coses: et gira el cervell, et pinta el cel de colors, posa música als gestos més senzills, ennuvola les idees, fluïdifica els pensaments, et fa oblidar les lleis de la gravetat, posa ales als sentiments, distorsiona la percepció, regira i entortolliga el senderi. He dit un home enamorat? Demano excuses. Un home o una dona. Que no voldria ser incorrecte políticament. He vingut a fer amics. I amigues. De maner que torno a començar. Havia d’haver dir: Un enamorat és perillós. I ja està. D’acord? I perquè és perillós, em preguntareu. O hauríeu de preguntar.   Si ho preguntéssiu em posaríeu en un compromís. Què responc? Pensem. Un enamorat fa coses que no faria si el seu cervell funcionés amb la normalitat dels humans. Per amor s’han escalat muntanyes, s’han saltat balcons d’hotel, s’han fet viatges interminables, s’ha robat, s’ha matat, s’han declarat guerres, s’ha traït els amics o els germans, s’han tra...