Les cases del riu
Encara que ningú no sembli recordar-ho, la primera televisió de Girona la va fer el Punt Diari. Devia ser l’any 80 o 81, i va emetre durant els dies de Fires. Era un primer intent que no va tenir continuïtat per ben diverses causes, però que volia obrir una nova porta a la comunicació local que anys més tard s’ha demostrat prou viable i gratificant.
En parlo ara perquè
un dels programes que es van gravar llavors va ser un documental extraordinari
sobre les cases del riu, realitzat conjuntament per en Lluís Bonaventura i dos
pintors, l’Enric Ansesa Gironella i en Jaume Faixó, que navegaren les aigües
somes de l’Onyar moltes hores per filmar les infinites cares que l’arquitectura
gironina dibuixava sobre el canviant mirall del riu. El riu i les cases, tantes
vegades cantades i tantes vegades reproduïdes per plomes i pinzells il·lustres.
Les cases del riu, que anys més tard van ser regenerades i dignificades amb els
vells colors, de la mà precisament de l’Ansesa i en Faixó.
En parlo dic, perquè
ara mateix, al Museu d’art de la ciutat, a l’antic Palau del Bisbe, un altre
pintor gironí, l’amic Josep Perpiñà, exposa una extensa mostra del seu tossut
treball sobre la vida trenada del riu i les cases de Girona al llarg de molts
anys. En Perpinyà, la pintura del qual s’ha exercitat sovint per camps ben
diversos i amb temàtiques i estils prou variats, té una fixació gairebé
malaltissa amb aquest món tan gironí que neix, creix i es renova constantment
en el diàleg de l’aigua i la vida ciutadana que li fa de marc. El tema de les
cases del riu és un tema recurrent en la trajectòria del pintor i l’exposició
del Museu posa en evidència com és possible aplicar els diversos punts de vista
artístics que han marcat cada etapa del pintor sense repetir-se.
No, no sóc crític
d’art. Me’n guardaré pla bé de valorar l’obrar exposada. Sí que en destacaré
però la capacitat de Perpiñà d’interpretar amb els pinzells les múltiples i
variants interrelacions que neixen a cada moment del nostre riu amb la nostra
ciutat.
Reflexos de llum i
de color, arquitectura en moviment, vida líquida. Ara en les teles de Josep
Perpiñà com abans, fa prou temps com perquè la majoria ni ho recordem, ho van
fer amb la càmera de vídeo a les mans, en Lluís de l’Arc amb l’Ansesa i en
Faixó.
Les ciutats amb riu
tenen això: es configuren – físicament, però
també espiritualment – al voltant de l’aigua. La seva vida és l’argument
de la relació que s’estableix des del primer moment entre els elements
contradictoris de l’aigua i la pedra, la matèria i la vida. Aquell documental
del Punt Televisió, que algú hauria de recuperar, explicava aquesta relació.
L’exposició de Josep Perpiñà també.
Comentarios
Publicar un comentario